Susagna va fer una excel·lent exposició de les possibilitats i oportunitats que representa la tecnologia, fonamentalment, a partir de l’impuls de la nanotecnologia: “A partir d’àtoms i molècules, bàsicament, les agrupem per obtenir materials, dispositius i, fins i tot, màquines que tenen noves aplicacions i propietats”.

També va explicar que treballen en dimensions inferiors als virus o els anticossos, un segment que ha permès impulsar, per exemple, la denominada superconducció: “Fa 100 anys, Heike Kamerlingh Onnes va descobrir que a temperatures molt baixes s’aconsegueix una superconducció perquè els àtoms, no se sap per què, s’agrupen en parells i no xoquen, el que fa que no es desprengui energia i, per tant, la conducció és més efectiva”.

Ja a finals del segle XX, aquest camp va millorar a partir d’aconseguir aquesta conducció a partir de temperatures molt més altes, el que permet refredar el material només amb nitrogen, molt abundant a l’atmosfera. Aquest fenomen ha impulsat, per exemple, aplicacions com ‘efecte meissner’ –atracció magnètica molt potent- o la ressonància magnètica, considerada la segona gran revolució després dels Raigs ‘X’.

Segons Ricart, doncs, aquest camp té molta projecció i usos tant en el camp de la medicina, l’energia i la tecnologia. I, en el fons, té molt a veure amb els processos naturals, perquè, tal i com ha explicat, la natura està plena de processos nanotecnològics tant a les espècies animals com vegetals. Identificar-los pot derivar en grans oportunitats per l’ésser humà.